AUTÒMATS LLANÇA ANTÀRTIDA, EL PRIMER SINGLE DE “LES REVELACIONS MICROSCÒPIQUES”

EL TEMA QUE ENCETA EL NOU DISC VEURÀ LA LLUM EL DIVENDRE 9 DE DESEMBRE

AUTÒMATS FOTO: NEME JIMÉNEZ

Amb l’arribada d’aquest fred humit, característic dels nostres hiverns, apareix també el primer single del nou àlbum d’Autòmats. Es tracta d’ANTÀRTIDA, el tall que obrirà el disc “les Revelacions Microscòpiques” i que veurà la llum el divendres dia 9 de Desembre. És un tema que defineix prou bé la nova línia de treball de la banda. El tema, composat per Miquel Herrero, produït i barrejat per Nacho Vaquero i masteritzat per Juan Hidalgo, compta a més amb la participació de la SMB. Aquesta ha estat de vital importància per a la gravació del segon disc del grup., i en un tema com aquest es fa ben palès. ANTÀRTIDA veurà la llum a les xarxes socials i les diverses ràdios a partir del proper cap de setmana, poc menys d’un mes abans de que el disc arribe al mercat.

LA FAMÍLIA AUTÒMATS SEGUEIX CREIXENT

No ens podíem demorar més en presentar-vos a un nou membre d’Autòmats que ja està en actiu a les files del grup, i que ja ha estat gravant amb nosaltres aquest segon disc. Es tracta de Santi Enguix, guitarrista valencià consolidat en el rock tradicional i amb una amplíssima carrera com a músic, que l’ha dut a tocar amb diverses formacions arreu del món (Estats Units, Argentina o Anglaterra d’ entre altres), i amb un estil sòlid i molt personal. Santi a tocat al costat de figures com Geoff Britton ( baterista de Paul Mc Cartney amb Wings), o Graham Foster, a les diverses bandes de les que ha format part. Ja tocava que el presentarem, ja que no anava a estar un as secret a la màniga, i des d’aquest disc ja és un membre més d’Autòmats.
Santi, benvingut!!!!

LA SOCIETAT MUSICAL BENIATJARENSE PARTICIPA AL PROPER DISC D’AUTÒMATS

L’atrevit projecte que ara ens embarga, que ocupa el nostre temps, i que du per nom“Les revlacions Microscòpiques” avança amb passes de Goliath. Tot i que duguem cert retràs en les sessions de gravació i barreja els resultats són impressionants, i a data de hui, no podem estar més devanits amb el que està sortint. Que el proper disc serà novador, resulta, a aquestes altures, una obvietat. La darrera macrosessió de gravació va ser una de les més interessants i probablement una de les que més coses noves ens va aportar. Més d’una trentena de músics de la Societat Beniatjarense van calfar els seus instruments el darrer dissabte al seu local habitual, per acompanyar els Autòmats en aquesta nova aventura. Més de trenta ànimes joves, independentment de la seua edat, van aportar el so del seu instrument per a consolidar i enriquir, encara més el nou so del grup. Sota la batuta de Jacobo Ferrer, i amb arranjaments d’Andrés Ferrer, Borja Ferrer i el propi Herrero, la banda va deixar enregistrats 5 temes que podran escoltar-se a aquest pròxim treball. Ja se’n adonareu de quanta raó té eixa dita que afirma que “Beniatjar Músics i sastres”, (sastres no molts, però).
Els instruments de banda no sempre han estat instruments habituals de la música pop. Si bé grans grups de finals dels seixanta i principis dels setanta van fer ús dels recursos sonors que pot arribar a tenir una orquestra, o una banda tradicional, no és, al cap ia la fi un fet habitual. Sí resulta, pel contrari més fàcil topar-se amb arranjaments de vents o corda. Però lluny d’aquestos convencionalismes, el que podreu sentir a “les Revelacions Microscòpiques” serà una fussió entre indie-pop (amb els seus instruments tradionals) i una orquestra ( banda, amb corda i percussió).
Els músics van complir, van tocar quasi a primera vista, amb una professionalitat i un só admirables, i van saber adaptar els seus instruments a una música que tampoc és la que estan acostumats a interpretar. Nacho Vaquero ( el nostre dedicat productor) i Vicent Sengermés, (a qui agraïm especialment des d’aquestes línies tot el seu esforç i el seu recolzament) van enregistrar-ho tot emprant 8 pistes simultànies a l’estudi mòvil que el propi Sengermés havia desplaçat des de real.
La mateixa sessió vam deixar també solventats els pianos, emprant-ne un, d’acústic, que la propia Societat Musical Beniatjarense ens va facilitar. Gràcies, des d’ací al seu cap de Música, Sergio Sampío, i al seu director Juan Alborch, que ens van facilitar la tasca, i gracies de tot cor a tots els músics que hi van participar.

Raul Gómez (Tuba), Vicente Miñana(tuba,) Borja Ferrer (Bombardino), Sergio Sampío (trombó), José Tomás (trombó), Salvador Jordá (trombó), Jesús Giner (trombó), Santiago Ballester (trompeta) José Peñalva (trompeta), Marc Gomar (trompeta) Marcos Ballester (fiscorno) Laura Gómez (fiscorno), Roc Gomar (trompa), Marc Semper (trompa), Salvador Gomar (saxo) David Constant (saxo) Rubén Lorente (saxo), Almudena Miñana (saxo) Nuria Bataller (saxo)
Efrén (saxo), Maria Gomar (saxo) J. Carlos Pla (Clarinet i violí)
J. Ramón Vila (clarinet) Ester Vila (clarinet) Lucía Tomás (clarinet) Sofía Jordá (clarinet) Susana García (clarinet), Neus Vila (flauta) Mª José Jordá (flauta) Andrés Ferrer (flauta i piano), David Tomás (percussió) Arnau (percussió), Jesús Gómez (percussió) i Jacobo Ferrer (percussió).

AUTÒMATS A SPOTIFY

Els autòmats també hi són ja a Spotify. D’ara endavant podreu seguir-nos també per aquest canal, i sempre hi trobareu les nostres darreres novetats musicals. Esperem que ho gaudiu, i no dubteu en recomanar-nos als vostres amics. Vos deixem l’enllaç de Spotify del disc “Cançons en blanc i negre”:

SALUTACIONS AUTOMÀTIQUES

COMENCEN LES GRAVACIONS

Una jornada de treball dur, la d’ahir. Una de les més productives, però, i a més sense cap mena de dubte. El capítol de les bateries estava pendent, i era una de les coses que més ens preocupaven d’aquest disc, donada la importància clau que tenen en aquest proper treball, així que hem passat tot el dia d’ahir a l’estudi de gravació de Cambra a Real.
Jacobo Ferrer, (Ja), ens ha trabucat amb unes bateries contundents, plenes d’energia, i amb un pes i una força que podrien fer descarrilar un tren. Vicent Sangermés i Nacho Vaquero s’han segut colze a colze a la taula de gravació, controlant les 14 pistes de la bateria. Ja han gravat amb una Santa Fe amb dues caixes, per sumar-hi contundència. Neme Jiménez i Miquel Herrero han estat prenent algunes tomes de vídeo i fotografia,i han deixat registrat el procés de gravació de totes les percussions. Ací vos deixem algunes fotografies.
La setmana que ve un estudi mòbil es desplaçarà des de Real fins a Beniatjar i gravarem a la Societat Musical Beniatjarense amb més de trenta músics tocant simultàniament i en directe. Com veieu, el projecte pot semblar pretensiós a colp de vista, però vos garantim que valdrà la pena. No deixeu de seguir-nos , que vos mantindrem informats de totes les novetats del procés.

AUTÒMATS ULTIMEN ELS DETALLS DEL SEGON DISC Les Revelacions Microscòpiques és el títol del nou àlbum que veurà la llum a principis de gener.

 

La intensitat de treball des darrers mesos ha fet que el grup estigués en “standby” de cara al públic, i la absència de concerts ha mantingut als membres de la banda ocupats en altres tasques, allunyats dels escenaris però freqüentant els estudis de gravació. Des que es va editar l’anterior àlbum, “Cançons en Blanc i Negre”, Autòmats han estat preparant nous temes, que han anat canviant fins adaptar-se a la nova línia de treball que defineix aquest segon projecte.

“Les Revelacions Microscòpiques” suposa un punt i principi en la trajectòria de la banda, i una transgressió respecte al seu disc previ, tant en el que fa a l’estil, com a la producció tot i que com afirma M. Herrero, “Autòmats, continem sonant a Autòmats, simplement hem buscat una altra orientació, un poc més contundent, més àcida, i al temps hem buscat noves harmonies i produccions, incorporant sintetitzadors i altres instruments no tan convencionals…”

Les lletres, abordades de la ciència i la mística, ens remeten analogies entre la física i els sentiments, entre la química i els pensaments. Amb metàfores que rallen el surrealisme, i descripció de paisatges mentals i emocionals, les lletres es consoliden com àcides lletanies cantades de la veritat més sincera, en una confluència entre la raó i lo irracional.

Aquest segon àlbum és més novador , molt més lisèrgic i al mateix temps igual de franc i sincer que el primer. Amb un so molt més indie i cru, combinen la sofisticació dels sons sintetitzats amb els sons més clàssics del pop, donant un major protagonisme als pianos i als instruments de percussió ( vibràfons, lires i carillons) i al temps emprant línies de guitarra i baix més contundents. Les acurades produccions de Nacho Vaquero i Miquel Herrero ens remeten a sons més actuals , més vinculats a bandes actuals de l’escena internacional, com ara Coldplay o Muse, i al temps recorden l’època daurada del denominat “Rock Mediterrani”.

El concepte del disc requereix també de la participació puntual de l’orquestra amb arranjaments per a una quinzena d’instruments. Aquesta tasca correrà al càrrec de la Societat Musical Beniatjarense, aportant tocs sinfònics al nou estil del grup, i ampliant així l’espectre de sons d’aquest proper treball. També hi haurà altres col•laboracions remarcables i moltes més novetats que anirem desvelant al llargs de les properes setmanes.“A data d’avui, ja estem ultimant els detalls dels arranjaments, i al llarg d’aquests mesos s’acabarà d’enllestir el disc, per a donar pas a la fase de mesclat i posterior masteritzat, que correran a càrrec de Nacho Vaquero (productor i guitarra) i probablement de J.H, (que ha masteritzat Andrés Calamaro, Antonio Orozco, Marlango, Rosendo, Revolver, Sunday Drivers o Maldita Nerea, d’entre altres”.

Les Revelacions microscòpiques sortirà al mercat els primers dies de l’any vinent, i posteriorment s’editarà també en vinil, amb una portada alternativa.

NOVES INCORPORACIONS A LA FAMÍLIA DELS AUTÒMATS

Hola!
Em presento: sóc Neme Jiménez

Al llarg de la darrera setmana m’he sumat al grup, amb el que ja tenia relació directa, i d’ençà aquest moment seré la cara al públic, juntament amb Miquel, i al mateix temps esdevindré també la veu i la vista dels Autòmats, i els seu representant personal. Pot ser molts ja em conegueu com a director d ‘ imatge i fotògraf del grup, però ara estaré al càrrec de la comunicació i la gestió també.

Darrerament Autòmats han estat despenjats de la xarxa, centrats en el procés de gravació del seu segon disc. A partir d’ara seré jo qui vos mantingui informats de les darreres novetats del grup. A més, per qualsevol qüestió relacionada amb Autòmats, podeu contactar amb mi a l’adreça electrònica : automats@hotmail.com.

Estem a la vostra disposició,
Ens veiem prompte!

Neme Jiménez, Road Manager i Responsable de Comunicació d’ Autòmats.

Neme Jiméne, Road Manager i Representatnt personal de Miquel Herrero i els Autòmats

NOMINATS ALS PREMIS DEL COM

Un any més, els Premis Ovidi, un reconeixement al millor de la producció discogràfica anual en valencià, arriben puntualment a la cita que els reserva el calendari a l’entrada de l’estiu. I novament la cita arriba amb bones notícies per al sector que continua vivint un moment d’extraordinària efervescència creativa, malgrat la crisi que afecta a tota la indústria musical i el poc suport que rep per part de les institucions. Així, per segon any consecutiu, el jurat —format pels periodistes Vicent Xavier Contrí, Eduard Guillot, Josep Vicent Frechina, Xavier Aliaga, Quim Vilarnau i Raül Serrador— ha hagut de crear un nova categoria per reflectir adequadament la diversitat d’estils que concorren als premis: en aquest cas s’ha instaurat el premi al millor disc en l’àmbit del hip hop i l’electrònica, una escena en ple creixement i cada dia amb propostes de major qualitat.
També hi ha un augment sensible de la qualitat de les produccions i les edicions, és a dir, de l’acabat final. Aquesta nova realitat ha fet que per segon any es donen també premis en dues categories: premi OVIDI al millor disseny de disc i al millor videoclip. Per a aquests premis, s’ha creat un segon jurat de dissenyadors i experts del món audiovisual: Cèsar Amiguet, dissenyador d’Escola Valenciana, Dídac Ballester, dissenyador amb una llarga trajectòria i membre de la junta d’ADCV, i Jaume Albert, membre d’Alquadrat Disseny.
NOMINACIONS:

Millor disc de folk
Apa, Cants i cants – Temps Record
Artaica, Nits cosides – Temps Record
Mar Mur, Mar Mur – Temps Record
Néstor Mont, Amor de terra – Autoeditat

Millor disc de cançó
Lola Bou, La ment en Blau – Lemon songs
Mi#, Pèls i senyals – Autoeditat
Pau Alabajos, Una amable, una trista, una petita pàtria – Bureo Músiques
Raimon, Rellotge d’emocions – Picap

Millor disc de rock
Aspencat, Naixen primaveras – Autoeditat
El Trineu Tanoka, Recull d’andròmines – Mésdemil
Mugroman, Volem més – Mésdemil
Obrint Pas, Coratge – Propaganda pel fet

Millor disc de pop
Clara Andrés, Huit – Autoeditat
Gent del Desert, Celebració de la tempesta – Comboi Records
Òscar Briz, L’estiu – LaCasaCalba
Xavier Morant i Abraham Rivas, Revolutum – Autoeditat

Millor disc d’electrònica i hip hop
Orxata Sound System, 2.0 – Autoeditat
Rapsodes, OUIEA – Mésdemil
Vol de núvol, En Ric Rap Rondalles – Mésdemil
We Are Not Brothers, Autodestrucció – Autoeditat

Millors arranjaments i producció musical
Apa, Cants i cants – Temps Record
Artaica, Nits cosides – Temps Record
Obrint Pas, Coratge – Propaganda pel fet
Raimon, Rellotge d’emocions – Picap

Millor cançó
“A la ciutat”, Bertomeu, I ara què? – Mésdemil
“Carolina dins d’un pou”, Òscar Briz, L’estiu – LaCasaCalba
“Inventari”, Pau Alabajos, Una amable, una trista, una petita pàtria – Bureo Músiques
“Mirades”, Aspencat, Naixen primaveres – Autoeditat

Millor lletra
“Bellesa”, Néstor Mont, amb lletra de Néstor Mont, Amor de terra – Autoeditat
“El cos en dos”, Artaica, amb lletra de Mara Aranda, Nits cosides – Temps Record
“El país de l’olivera”, Obrint Pas, amb lletra de Xavi Sarrià, Coratge – Propaganda pel fet
“Esmorzar nu”, Mi#, amb lletra de Josep Artés, Pèls i senyals – Autoeditat

Grup revelació
Arrap
Bausalva
Ender
Tardor

Millor disseny de disc
Jordi Albinyana, per “Els ulls de Bob” de Carles Pastor – Autoeditat
Idearideas, per “La ment en blau” de Lola Bou – Lemon Songs
Mik Baró, Tubal Perales i Migue Díaz, per “Recull d’Andròmines” de El Trineu Tanoka – Mésdemil
Paula Bonet i Laia Marqués, per “Una amable, una trista, una petita pàtria” de Pau Alabajos – Bureo Músiques

Millor videoclip
“Llavor voladora” – Òscar Briz – de trescincos producciones
“Pacte amb Peter Pan” – Autòmats – de Miquel Herrero, Neme Jiménez, Tubal Perales, Neus Mahiques i Manu Marpel
“Viure” – Obrint Pas – de la Taca Produccions
“Llums, càmera i acció” – Aspencat – de Josep Pitarch, Francesc Felipe i Tubal Perales

El proper 30 de juny es faran públics els guanyadors en la gala que, com anys enrere, té lloc al Teatre el Micalet de València. A partir de les 22:30 es lliuraran els premis. Enguany seran conduïts per l’humorista Xavi Castillo. A més a més, la gala d’enguany servirà per a homenatjar la trajectòria musical del grup Cotó-en-pèl, que a final dels anys 70 va esdevenir el primer grup de rock progressiu en valencià amb el seu únic disc Holocaust. També rebrà premi La Societat Coral el Micalet, pel seu suport a la música en valencià. El Micalet és una entitat més que centenària: l’any 1993 es va celebrar el seu primer segle d’existència i el 2005 el centenari de la Societat Coral el Micalet, refundada el 1905. Pel seu teatre varen passar tots els primers grups de música en valencià, grups de folk i de la nova cançó en eixa dècada prodigiosa dels anys 1973/1983. Per tant va ser un punt de referència al naixement de la nova cançó al Pais Valencià.

El Col•lectiu Ovidi Montllor vol recalcar el suport que reben tots els anys per tal de poder tirar endavant aquestos premis. Començant per la mateixa Societat coral el Micalet i continuant per Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, Ca Revolta i el Centre Cultural Ovidi Montllor d’Alcoi

PACTE AMB PETER PAN, NOU VIDEOCLIP D’AUTÒMATS

Els darrers mesos hem estat completament desapareguts en combat, i no hem actualitzat massa coses sobre el nostre estat. Doncs, bé, comencen a haver certes novetats pel que respecta al grup. Com molts ja sabeu, durant abril vam estar filmant un videoclip per al nostre tema “Pacte amb Peter Pan”.  Ja feia temps que teníem el guió més o menys preparat, així que tot era posar-se i començar. Miquel tenia clara la pel·lícula al seu cap, i sols necessitava plasmar el que veia amb imatges enregistrades.

Una quedadeta amb Tubal Perales i Neme Jiménez va servir per a posar les idees en comú, i començar a buscar la manera de plasmar-les.  Vam escriure un guió seqüenciat i un storyboard, que ens va supervisar l’escriptor i amic Marc Gomar, i ens vam posar mans en l’obra per a preparar tots els elements necessaris per a la filmació.  Durant aquest temps aparegueren Neus i Manu, disposats a participar en el projecte, i va ser una sort comptar amb ells com a càmeres, ja que en entendre el guió i el concepte van fer nombroses aportacions que entroncaven perfectament amb l’estètica visual del clip.

Tota la fotografia va córrer a càrrec de Neme Jiménez, que sembla que sempre mira al través d’un visor òptic de reflex, i que no va tardar gaire en trobar el millors enquadraments per al film.  I així, vam començar a fer les múltiples tomes necessàries per a animar joguines amb stop motion.

El rodatge de vídeo va esdevenir-se una complicada aventura a contrarellotge. Vam comptar amb la participació de Patricia Arnau i Natalia Herrero com a actrius, i més d’una dotzena de persones a l’equip de treball. Tot el muntatge i la post-producció va estar a càrrec de Tubal Perales, que ja és gat vell en açò dels vídeos, i és a ell a qui li deguem també el talonat del film.

El resultat, és aquest videoclip, amb tall intimista, que s’assembla més a un petit curt independent, que a un videoclip tradicional, i en el que elements quotidians com les joguines, acaben esdevenint-se co-protagonistes del film, reforçant el missatge de la cançó però aportant un punt lleugerament surrealista i àcid. El color, blavós i irreal ens sumeix en una atmosfera  decadent i freda mab regust d’humitat i nostàlgia, una mena de lisèrgica malenconia que tracta d’atrapar l’atenció de l’espectador per tal de transportar-lo a l’univers autòmat. També la banda sonora dels crèdits ha estat composada explícitament per al film, i resulta una variació del tema original, produïda també per Nacho Vaquero.

Moltíssimes gràcies a tots els que l’heu fet possible.

ACÍ VOS DEIXEM EL CLIP:

TÍTOL ORIGINAL: PACTE AMB PETER PAN

CONCEPCIÓ I DIRECCIÓ GLOBAL : MIQUEL HERRERO

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA I ORGANITZACIÓ : NEME JIMÉNEZ

DIRECCIÓ DE VÍDEO I MUNTATGE: TUBAL PERALES

CÀMERES I ASSESSORAMENT: NEUS MAHIQUES I MANU MARPEL

IL·LUMINACIÓ: DANIEL FERRER

MAQUILLATGE: NEUS  CERDÀ

ASSISTÈNCIA EN RODATGE: VICENT SENGERMÉS

SUPERVISIÓ DEL GUIÓ: MARC GOMAR

ACTORS: PATRICIA ARNAU, NATALIA HERRERO, JACOBO FERRER, CARLES MONDRIA, ANDRÉS FERRER, BORJA FERRER, NACHO VAQUERO I MIQUEL HERRERO

PRODUCCIÓ MUSICAL: NACHO VAQUERO

PRODUCCIÓ: CAMBRA RECORDS

Autòmats a la càrrega!

Miquel Herrero processant una jugada d'escacs contra ningú...

Després d’uns mesos d’ hibernació, i absència de notícies, tornem a la càrrega amb molta més energia. Els que sembla haver estat, aparentment, un hivern improductiu, no ho ha estat en absolut. Després dels concerts de Octubre i Novembre en formats acústics, ens hem guarit als respectius caus per a treballar en el que serà el nostre proper disc, que començarem a gravar, si no passa res, a partir del dia 1 de Juliol, i en el que ja duguem uns quants mesos de feina avançada. No podem anticipar-vos massa coses del nostre proper treball musical, però ja anireu assabentant-se’n.

Ara, però, estem centrats treballant en el que va a ser el nostre proper videoclip per al tema Pacte amb Peter Pan. El rodatge del film que ha d’acompanyar la cançó, tindrà lloc durant la Setmana Santa, a diverses localitzacions, com Real de Montroi, o Bunyol. A hores d’ara, ja tenim, les seqüències organitzades, el guió, el “Screen-Play” minutat, el “Story Board”, i ja tenim llestos els personatges que n’intervindran, i ara estem treballant en l’ “atrezzo” i les escenografies.

Tot i que no vos desvetllarem la trama ni l’argument, el que sí que podem dir-vos es que més d’un se’n recordarà de quan era un xiquet, tot i que el videoclip no jugarà precisament a fer una ullada a memòries d’infantessa…

El que pretenem, és que la estètica del videoclip siga, d’alguna manera, un anticipi del nostre proper projecte discogràfic, amb un llenguatge visual fosc i amb un marcat caràcter oníric i circense. En aquest moment ja estem ultimant els darrers preparatius per començar a rodar en breus, i si tot va bé, al llarg del mes d’ Abril, acabarem la producció, per tal d’estrenar-lo el proper Maig.

Per altra banda, ja hem començat també la campanya de promoció de Primavera, i al llarg dels propers mesos començarem a actualitzar el nostre calendari d’actuacions en directe. Serà un plaer tornar a veure-vos als nostres concerts. Probablement preparem samarretes i altres petits objectes de merchandising i promoció, de cara a la gira d’estiu, així que animeu-se i no ens perdeu de vista.